Tombant

Tombant

Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta
Anònim


I

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.

II

Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.

III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.


IV

La mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.

No talleu els arbres del canal!


VI

De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.


IX

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...


X

Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.

El vent de març juga a matar
i me la torna.

El meu cor l'entoma.


XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Comentari

Aquest poema està bassat en una dita popular.

La primera composició de "Tombant" tracta d'una escena molt casolana, es tracta d'un moment molt concret de l'any i sembla con si fos un diari personal on s'explica el que ens passa cada dia. Ens explica el que li passa en forma d' anècdota. El principi de la composició sembla una introducció per els dos versos finals. Feia dia que no sortia al balcó ni feia vida casolana perquè tenia altres interesso, els altres interesso els podem explicar de moltes forma perquè estava interessada en al política en el moviment feminista...

Aquest poema està format per dos estrofes una de nou versos i una segona de dos, no té rima ni un nombre determinats de síl•labes.


-II-

Encara que ella està trista, ella a d’anar al ball de carnestoltes que és un ball que és va disfressat, però ella parla del carnestoltes en un sentit figurat que en realitat és la vida, una vida que en moltes vegades s'ha de disfressar perquè a de dir coses que no pensar o fer coses que no vol.

Ella viu una vida molt dura i trista on plora molt. És un poema molt trist i pessimista perquè ens parla com es sent ella i el que té que fer que a d'amagar els seus sentiments i també a d'amagar que ella esta trista.

Tombant està format per vuit versos d'art menor, no hi ha rima ni cap tipus de regularitat mètrica.


-III-

En aquest vers comença amb una metàfora on el que vol dir que un peix sense bicicleta es com una dona sense home, en aquesta composició ens diu que està sola. És una poesia molt breu formada per cinc versos en aquest cas son octosíl•labs i només el quart és heptasíl•lab en aquest poema tampoc hi ha rima.


-IV-

Un rostoll es el marge dels prats que no es conrea re i que els pagesos les cremen.
La rella es un instrument del camp i serveix per tallar.
En aquest poema parla de la mort que ho crema tot, la mort que fa desaparèixer la vida i l’autora demana que la mort que no es tallin uns arbres.
Amb els arbres del canal vol dir que deixeu que la gent visqui com millor els hi semblin.


-VI-

En aquest poema ens diu que com a néixer dona el primer que van fer es marcar-la per ser dona, és a dir, que li van posar arracades, però el que ens diu es que no tothom que porta arracades hi es dona té que viure com a tal.