Foguera Joana

Foguera Joana

*
Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.


*
Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.


*
Avui tancaria el llangardaix en una gàbia.
I que fos la festa dels dits,
la dansa de l'heura a cau d'orella,
la tendresa de la planta dels peus,
l'or negre de cella i de l'aixella.
Seguiria els camins que el deliri oblida
amb pas molt lent
com el del bou que llaura
aquest paisatge de lluna gitana.


*
Si algú em deia que la teva espasa
no enduraria tres guerres,
-ni tan sols tres batalles seguides!-
li reconeixeria el fet
sense gens de recança.

Però si algú gosés dir
que hi ha joguina més dolça
sobre la terra,
que li caiguin de cop totes les dents
per mentider!


*
Perquè venies sense armes
t'he obert les set portes del castell
i cap guaita no he deixat rere els merlets.
I he llençat l'anell a l'aigua
perquè un peix, o la lluna,
el guardi en el seu ventre.

Comentari

I- Foguera Joana conté nou poemes, el darrer d'ells porta el nom de Lluna Negra. Alguns poemes d’aquesta composició tenen un contingut eròtic i són bastant curts. El que pretén Maria Mercè Marçal és abocar imatges eròtiques que han protagonitzat els homes de la poesia occidental però introduir-les en una obra que és totalment femenina.

Hi ha moltes metàfores eròtiques que és freqüents també en la poesia occidental.
"Damunt un cel de fil" és una metàfora que es refereix als llençols. L'autora identifica un llit amb el cel perquè en aquest llit hi regna l'amor i per tant el llit esdevé un paradís.“La flor que no es tanca” aquí l’autora és refereix el sexe femení.

En aquest poema hi ha una única estrofa de quatre versos. Els versos tenen una mètrica irregular.

II- Aquesta composició és un poema eròtic on l'autora expressa el desig de passar la nit amb un home fins que arribi l'alba, moment del dia que, en la literatura, representa la separació dels amants.

En els dos primers versos fa una apel·lació a l'home “amic i petit ocell”. Després fa una petició on li demana a l'home que estigui amb ella fins l'alba.

III- En aquest poema al primer vers hi ha una metàfora on els ocells engabiats representen els pits amagats de la dona darrera la roba. En la segona estrofa l'autora diu que el desig fa que es tregui la roba ràpidament i ara els pits no són ocells, sinó que són peixos que fugen de les mans en el moment àlgid de la relació sexual.Formalment hi ha dues estrofes de tres i quatre versos, en aquest poema no hi ha rima.

IV- Aquest poema és una poesia molt breu, de únicament quatre versos, la majoria de versos tenen quatre síl·labes, excepte un que té sis.
Al primer vers trobem una paradoxa “ dolç enemic”. Hi ha un hipèrbaton “amb caçapapallones em pares trampes”.

V- L’autora en aquest poema expressa una sèrie de desitjos com tancar el llangardaix en una gàbia, el llangardaix és un símbol sexual masculí. “Vol fer la festa de dits” el que ens vol dir amb això és que té ganes d'una relació de tendresa, de carícies, de paraules que seguís un camí lent en lloc d'una relació de sexe. L'escena està situada en la nit, perquè en la composició apareix el terme de la Lluna.

Està composta per nou versos, que tenen un nombre irregular de síl·labes i no té rima.