lunes, 21 de mayo de 2007

Foc de pales II

Foc de palesII
La nit em clava
el seu ullali
el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
facamí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
Comentari
En aquesta composició canvia els ganivets pels ullals. Ella en aquest poema es representa com l’escorpí, perquè és el seu signo zodiacal i ella creia molt en això, s'amaga sota les pedres perquè hi ha alguna cosa que ol amagar, un sentiment reprimit perquè si ella ho ensenya els ullals li faran mal perquè l'estan amenaçant. Alguna cosa igual que l'aigua es va obrint camí cap a la cambra, però es va enfilant cap una cambra que les escales no tenen barana amb això vol expressar que es un desig amb molt perills. Aquesta composició recorda una mica a les composicions oníriques dels avantguardistes.

Aquesta composició té 4 estrofes de 4 versos que són de quatre sil·labes, amb una rima assonant, quan rimen perquè no tots els versos rimen ho fan de manera assonant.

No hay comentarios: