Obra

Característiques generals de bruixa de dol:

• el que l'autora intentava era trobar una veu pròpia, que es basi en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
• La felicitat fugaç, instantània, efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
• L'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones.
• Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de forma individual i col•lectiva, posant enfasi a la seva solitud, també expressa la solidaritat entre les dones.


Forma:

• En aquesta obra utilitza el sonet, les cançons i formes diverses.
• L'obra és pot estructurar en dos parts, la primera és més llarga i la segona és més curta més reduïda, i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb una forma i una mètrica més popular i després els sonets.


Títol

En el títol fa un homenatge a Josep Vicenç Foix i a la seva obra "Sol i de dol" i a una cançó tradicional i popular "Plou i fa sol".


"Sol i de dol"

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On sóc? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
"Plou i fa sol"

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.